Atura’t un moment per deixar d’anar en automàtic i notar què t’està passant ara mateix. Parar i respirar és força contraintuïtiu en un sistema que t’empeny a produir més i a ser la teva millor versió.

"Ansiedad, de tenerte en mis brazos/ musitando palabras de amor/ Ansiedad, de tener tus encantos/ y en la boca volverte a besar." Fa temps que dono voltes a aquest article i cada vegada que apareixia i apareix la paraula ANSIETAT en el meu cap, automàticament com un ressort sona la veu de Nat King Col, que cantava aquest bolero allà pels anys 50 del segle passat. Un altre efecte curiós és que sempre ho trobava en la segona posició de la llista d'articles a escriure. Però ni a un fet ni a...

Sóc sobirà de la meva actitud, de la meva actitud i de poca cosa més, i no sempre. Vivim en un món cada vegada més interrelacionat i globalitzat, això vol dir compartit; i compartir és renunciar a la sobirania, aquesta paraula que està tant en boca per aquestes terres. Volem ser sobirans per decidir que, com i quan, i la veritat és que més enllà del jo, poc o gens puc decidir, fins i tot en el jo això és una quimera. Estudis neurocientífics que ens expliquen el funcionament del...

Com a home el concepte de masculinitat m’ha acompanyat i en algunes ocasions perseguit des de nen. D’ençà que vaig néixer fa quaranta-tres anys en aquest país les coses han canviat molt i el concepte de masculinitat també. En la meva infantesa estava més associat a uns valors de virilitat molt masclistes; ser un mascle milhomes era el que s'esperava de mi, és a dir, ser fort, valent, esportista i emocionalment fred. Arribada l'adolescència, calia afegir viril, conqueridor, i per...

Arriba el setembre i amb ell, l’inici de curs. Per a mi segueix sent el principi de l’any; encara compto els meus anys per cursos i m'organitzo per començar al setembre després de l'aturada de les vacances. En aquesta època el món de l'actualitat busca en l’arxiu, les notícies recurrents de cada setembre que acostumen a ser articles sobre crisi postvacacional, crisi de parella i les estadístiques sobre divorcis i separacions; i nosaltres els donem espai. I a més a més, en molts...

Em complau, presentar l'últim projecte en què he participat en la seva creació i posada en marxa, i en el qual ara desenvolupo tant les funcions de l'àrea de comunicació com les de terapeuta voluntari. La meva participació en Teràpia a l'abast, ve d'una idea que va sorgir d'una necessitat personal tot formant-me com a terapeuta, ja que vaig copsar com aquest tipus de serveis no estan de forma eficient en el sistema públic de salut, i es converteixen en alguna cosa que no està a l'abast...

El cervell no distingeix entre allò real i allò imaginari. Aquesta afirmació em va sorprendre molt quan vaig ensopegar amb ella fent un treball per l'escola; la meva curiositat es va engegar i buscant informació d'aquest fenomen, de seguida em vaig adonar que és una afirmació més òbvia del que sembla i tot el que avarca forma part de la nostra vida quotidiana. L'explicació és simple, pensar en el nostre plat favorit produeix la mateixa salivació a la boca que quan l'estem menjant....

He triat, per al meu primer article del Bloc, una de les experiències més impactants que he tingut en la meva vida, Ser Pare; em dedico al món de la teràpia i ser terapeuta té tant de personal com de formació; realment, el que es troba el pacient quan ve a teràpia és al terapeuta amb la seva formació però sobretot es troba amb la persona que ha esculpit les seves experiències; i ser pare m’ha canviat com a persona i també com a terapeuta. Ja des del moment en què vaig sentir...