ANSIETAT

"Ansiedad, de tenerte en mis brazos/ musitando palabras de amor/ Ansiedad, de tener tus encantos/ y en la boca volverte a besar." Fa temps que dono voltes a aquest article i cada vegada que apareixia i apareix la paraula ANSIETAT en el meu cap, automàticament com un ressort sona la veu de Nat King Col, que cantava aquest bolero allà pels anys 50 del segle passat. Un altre efecte curiós és que sempre ho trobava en la segona posició de la llista d'articles a escriure. Però ni a un fet ni a l'altre li donava importància fins que m'he posat a escriure. 

Jo sóc un gran ansiós, i quan parlo d'ansietat em refereixo a l'ansietat neuròtica i no al Trastorn d'ansietat que és una altra cosa ben diferent i requereix un altre tipus de tractament. No només jo em reconec com a ansiós, l'ansietat és molt comuna en els nostres dies; l'ansietat pel futur és massa habitual, és un terme molt general, però si la desgranem ens trobem amb l’ansietat per arribar a final de mes, l’ansietat per aconseguir feina, l’ansietat pels exàmens… N’hi ha per a tots els gustos i per a tots els casos particulars; una que he estudiat una mica i que em sembla molt interessant, és l'ansietat per l'estatus, em sembla interessant a mi i a tots els departaments de màrqueting del món. Quants diners ens gastem al mes en ansietat per l'estatus? A mi, per exemple el Sr. Apple em té minada la moral amb aquest tema, i quan parlem d’estatus també hi ha per a tots els gustos: tecnologia, cotxes, roba, menjar, col·legis per als nens, gimnasos, cursos de creixement personal, espiritualitat, etc. La nostra cistella de la compra està plena d'Ansietat, així que el focus s’amplia; d'una banda, quan parlem de sentir Ansietat per un esdeveniment o experiència futura que pot ser desagradable, aquest tipus d'ansietat la podríem anomenar adaptativa i/o instintiva i seria un mecanisme útil i pràctic com és el dolor, ens ajuda a afinar el nostre mecanisme d'autoregulació organísmica.

Sempre i quan això no derivi en un mecanisme neuròtic, ja que és aquí on comença a ser problemàtica i evitativa l’ansietat. Perquè d’altra banda, preocupar-nos excessivament pel futur no és adaptatiu, és neuròtic, i té unes conseqüències molt potents en el nostre organisme; els efectes físics de l'ansietat poden ser molt limitants i desagradables, per la qual cosa si no som conscients del que ens està passant, el nostre organisme mirarà d'evitar l’ansietat, evitant la possible causa, amb el que ens limitarem a pensar en possibles accions futures i materialitzar poques.

L'ansietat és un dels mecanismes d'opressió i dominació més potents dels quals disposa el nostre ego per sortir-se amb la seva. Si mirem l'ansietat en la seva variant neuròtica, l'objectiu s'obre molt més i pot abastar tot el camp de la nostra vida quotidiana i la que no ho és tant. L'ansietat ja no esdevé un mecanisme útil que ens avisa amb una sensació desagradable d'alguna cosa que pot ser perillosa o perjudicial sinó un mecanisme neuròtic que ens colapsa i no ens deixa veure la realitat. L'ansietat pot aparèixer davant el desig "de tenerte en mis brazos/ musitando palabras de amor/ Ansiedad, de tener tus encantos/ y en la boca volverte a besar." Com deia Nat King Col, pot aparèixer en obrir el nostre armari al matí i veure’l ple de roba i no tenir res per posar-nos, en sostenir un mòbil d'última generació i adonar-te que "ja té dos anys" i no et fa sentir tan especial (experiència d'ús li diuen) i "necessites" un de nou. Aquest tipus d'ansietat no solament és caríssima, sinó que pot ser molt invalidant encara que sigui molt silenciosa; l'ansietat per l'estatus, l'ansietat per "la felicitat”, l'ansietat per "el desenvolupament personal”, per “l'espiritualitat", per ser "bons pares”, "bons amants" és un mal negoci per un mateix, i aquí una vegada més la Gestalt pot sortir al nostre rescat i una vegada més, des de la simplicitat dels seus tres pilars:

 

L'Aquí i Ara és més fonamental que mai, si estic “aquí i ara” no hi ha ansietat, només hi ha present. Pot haver angoixa, que és un sentiment semblant però que jo entenc com a sentiment respecte al que està passant. Per exemple: sento angoixa quan estic fent l'examen i ansietat quan estic  o hauria d’estar estudiant per a l'examen i m’estic avançant al possible resultat i les seves conseqüències.

 

L'Adonar-se, ens ajuda a contactar amb el cos i les sensacions que tenim i això ens dóna una informació valuossíssima sobre el que realment està passant; podem destriar les diferents sensacions i emocions que poden ser semblants però no són el mateix. La por, per exemple, es pot semblar molt a l'ansietat, fins i tot poden ser complementàries, però no és el mateix i distingir les seves diferències ens pot ajudar molt a l'hora de travessar i permetre'ns transitar les diferents emocions.

 

La Responsabilitat, una vegada més, tota aquesta informació ens dóna la possibilitat de triar, de decidir què volem viure, perquè i sobretot, com, respirar l'ansietat, donar-li espai, poder sentir els nervis i les sensacions particulars que a cadascun ens produeix, ens ajuda a viure l'ansietat donant-nos experiències de trànsit, en les quals hem experienciat que sentir ansietat no és tan horrible, que podem amb ella i que quan l'emoció pot fer el seu cicle; tal com ha vingut se’n va, i jo segurament puc seguir vivint una bona temporada més amb el meu "vell" mòbil.

 

I és que ben mirat, si parem atenció i ens posem literals, sentir "Ansiedad, de tenerte en mis brazos/ musitando palabras de amor/ Ansiedad, de tener tus encantos/ y en la boca volverte a besar." És una cosa molt trista i desagradable, jo personalment prefereixo besar i abraçar, sense més, aquí i ara, i si no pot ser, enyorar em sembla més útil i agradable, i perquè no, més romàntic que tenir ansietat de tu.

Escribir comentario

Comentarios: 0